Bruno Oro canta Frank Sinatra amb l’ARA
L’actor i músic ret homenatge a la veu i icona mediàtica del segle XX en un CD. Podràs adquirir 'Sinatra 100 anys' amb el diari dissabte i diumenge, 24 i 25 de setembre
BarcelonaFrank Sinatra (Hoboken, 1915 - Los Angeles, 1998) tenia un talent prodigiós. Va ser imbatible en l’època del swing, va brillar com mai als anys 50, es va inventar com a actor dramàtic a D’aquí a l’eternitat, va sobreviure al rock’n’roll i mai va deixar de ser una icona ni va perdre el magnetisme. “Tot en ell era sexual”, va dir Ava Gardner. Va viure sempre intensament, en tots els aspectes de la seva vida, i va arribar a enregistrar més de 1.000 cançons. Se li perdonava tot. Fins i tot, el seu flirteig amb la Màfia.
L’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement i l’actor i cantant Bruno Oro, que va assolir una gran popularitat imitant l’Artur Mas al Polònia, li va retre homenatge amb el CD Frank Sinatra 100 anys. Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band. Un recull amb les cançons més emblemàtiques de la Veu: Fly me to the moon, Come fly with me, You make me feel so young, My way o New York, New York... El CD en què Bruno Oro fa reviure Sinatra el podreu comprar amb l’ARA els dies 24 i 25 de setembre per 9,95 euros. A Bruno Oro l’acompanya la Dream Big Band amb la direcció i els arranjaments de Vicens Martín.
Bruno Oro va portar el concert Sinatra 100 anys arreu del territori. L’espectacle recordava un dels concerts amb la Count Basie Orchestra que Sinatra va fer al casino Sands de Las Vegas el 1966 sota la direcció i arranjaments de Quincy Jones.
Bruno Oro va debutar com a cantant i compositor musical amb Napoli el 2008, en què quasi totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus fugit, en què canta en català, castellà i italià i dedica una cançó a Messi. El tercer àlbum de Bruno Oro és Viatge de l’home que esturnuda [sic].
El cantant i actor català no només posa la veu a les cançons del mite nord-americà sinó que també reinventa amb el seu estil personal els seus grans èxits. No és fàcil. Al reportatge Frank Sinatra està refredat, el periodista Gay Talese el va descriure com “l’encarnació del mascle completament emancipat, potser l’únic dels Estats Units, l’home que pot fer el que li doni la gana, qualsevol cosa, i que ho pot fer perquè té els diners, l’energia i sembla que la falta de culpa” necessàries. Tota una icona del segle XX.
