30a sessió

Un inspector de la Policia Nacional revela una "ordre" per deixar d'intervenir durant la tarda als col·legis de l'1-O

El funcionari admet "petites càrregues" a l'escola Àgora de Nou Barris l'1-O

Ot Serra / Montse Riart
5 min
El president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, és l’únic dels set magistrats del jurat que ha pres la paraula durant el judici.

Madrid / BarcelonaEl judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Continuen aflorant contradiccions en la versió sobre el dispositiu policial que Diego Pérez de los Cobos va donar al Tribunal Suprem. Aquest dijous l'inspector de Policia Nacional que va coordinar el grup de policia judicial a Nou Barris, a Barcelona, ha parlat d'una "ordre" que va rebre a les tres de la tarda per "aturar" les intervencions als col·legis electorals i dedicar la tarda a fer tasques d'informació. Això implicava simplement observar l'exterior dels punts de votació, però sense accedir per requisar el material. El coordinador dels cossos de seguretat que havien d'impedir l'1-O havia explicat que no hi va haver cap instrucció d'aturar les càrregues, sinó que en alguns punts no es va intervenir pel "cansament" dels agents i per no provocar un "mal major" amb una actuació que derivés en violència.

Un any i mig després de l'1-O continua sent una incògnita per què la policia va deixar de carregar a les escoles a partir del migdia. La jutge del TSJC que va ordenar impedir el referèndum va enviar una nota fa uns dies al Suprem aclarint que ella no havia donat cap instrucció en aquest sentit. Aquesta qüestió no només ha sigut una pregunta freqüent de les defenses del Suprem, sinó que també l'han plantejat repetidament les acusacions que estan personades a la investigació sobre les càrregues policials a la ciutat de Barcelona durant l'1-O, en la qual ja hi ha 41 policies investigats.

Recentment, un inspector que va declarar davant del jutge d'instrucció 7 que porta el cas, Francisco Miralles, va explicar que rebien ordres d'una sala de comandament en la qual hi havia una "superioritat" (uns comandaments que estaven just per sobre seu) i que no va ser capaç d'identificar. Tampoc va aclarir si entre les ordres que van rebre per part d'aquesta sala hi havia la d'aturar les càrregues. L'inspector investigat a Barcelona també va declarar en el seu moment que el cap de la unitat d'investigació va citar als comandaments dels antidisturbis de la policia el dia 30 en una reunió en la qual els van fer un esbós sobre la seva actuació l'endemà. Va assegurar, però, que només els havien donat instruccions genèriques i de seguretat, sense entrar en més detalls.

L'inspector amb TIP 85186 que va coordinar l'actuació a Nou Barris aquest dijous també ha ratificat el pla autònom més enllà dels Mossos previst almenys la vigília de l'1-O, amb efectius d'ordre públic, de policia judicial i d'informació. Ha parlat d'una "llista validada" de 28 col·legis el 30 de setembre i que va rebre els "detalls" de l'itinerari d'intervenció a primera hora del matí de la jornada de votació, un relat que es va confirmant al Suprem a mesura que declaren càrrecs de Policia Nacional i Guàrdia Civil al judici oral.

"Petites càrregues"

Aquest no és l'únic element que no encaixa del discurs de De los Cobos i els màxims responsables dels cossos estatals. Tot i que van assegurar que no hi van haver càrregues durant el referèndum, aquest dijous un inspector de la policia espanyola ha admès "petites càrregues" a l'Escola Àgora de Nou Barris (Barcelona), un dels centres on els agents van reprimir amb duresa els votants. En aquest punt de votació els efectius d'ordre públic van fer ús de les porres i van pegar múltiples vegades a la part alta del cos dels ciutadans, incloent-hi el cap, i van donar puntades de peu a persones que eren a terra.

De fet, al novembre un policia que va participar en el dispositiu en aquesta escola de Nou Barris va admetre davant del jutge que investiga les càrregues policials l'1-O a Barcelona –un cas on hi ha fins a 41 agents investigats– que va veure com un company seu pegava al cap amb la porra un ciutadà.

En canvi, el comissari ha posat l'accent en les "travetes i empentes" dels ciutadans i ha assegurat desconèixer que hi va haver persones que van marxar del centre amb el cap ensangonat i que un total de 44 ciutadans van patir lesions arran de l'actuació policial en set col·legis del districte. L'agent 119432 també va intervenir a l'Àgora i ha parlat de "molta agressivitat" dels votants, una afirmació que l'advocat Jordi Pina ha volgut que el testimoni concretés. "Estaven agitats, feien un mur de contenció i llançaven objectes als agents d'ordre públic", ha contestat. El lletrat l'ha rebatut i li ha acabat preguntant si va veure personalment que es tiressin objectes als policies, cosa que ha acabat negant.

En un altre dels col·legis de Nou Barris, a l'Escola Víctor Català, un agent de policia judicial ha relatat que va rebre l'impacte d'una cadira al genoll i que va haver de rebre atenció mèdica. "Ens empenyien, ens insultaven i amb cadenes humanes impedien que agaféssim el material electoral", ha explicat el funcionari amb TIP 119182, que ha afegit que hi havia gent que intentava prendre'ls el material requisat.

Ús de porres a Girona i Lleida

Al torn de tarda, han comparegut diversos agents de policia judicial que van intervenir en alguns dels col·legis on es va viure més tensió de Lleida i Girona. Un d'ells el CEIP Verd de la capital gironina, on la Policia Nacional va carregar fortament contra els ciutadans, però en la línia del que s'ha explicat durant el matí, els agents han admès l'ús de porres però han posat l'accent en les lesions dels agents. L'advocat Benet Salellas ha qüestionat a què es deu que a resultes de l'actuació hi hagués múltiples ciutadans ferits però els compareixents han contestat que no els constaven votants lesionats. Salellas ha preguntat a dos dels testimonis si es van plantejar avortar l'entrada al CEIP Verd i un dels interrogats ha advertit que no li corresponia prendre la decisió. Una gravació d'un membre de policia judicial demostra que va traslladar a un comissari les dificultats per accedir al col·legi i que aquest per telèfon l'insta a continuar amb l'actuació.

A Lleida, la inspectora amb TIP 104326 ha assegurat que no li constava que a l'Institut Caperella efectius de policia judicial fessin ús de porres extensibles -només les utilitzen els agents d'ordre públic- i ha justificat l'entrada al col·legi. En les imatges d'aquell dia es pot comprovar com alguns agents encara apallissaven amb les seves defenses a ciutadans a l'interior de l'escola, quan ja no hi havia cap col·lectiu de persones a dispersar per obtenir el material electoral.

Al centre de formació d'adults Joan Carles I de Lleida va patir un infart un senyor que va rebre l'atenció del membre de policia judicial amb TIP 087506 que ha comparegut aquesta tarda. Tal com es pot constatar amb vídeos de la jornada, la Policia Nacional no va aturar les empentes als ciutadans presents al punt de votació i va provocar que dues persones caiguessin a sobre de l'home mentre l'assistien dos altres ciutadans. Els advocats han preguntat sobre aquests fets i el testimoni ha contestat amb evasives negant que ningú agredís a l'home estès a terra i recordant que li va caure gent a sobre. Marchena ha acabat tallant d'arrel els lletrats que insistien perquè el testimoni respongués amb concreció.

Contravigilàncies

La Fiscalia s'ha focalitzat també en el paper dels Mossos i el testimoni que va actuar a l'Escola Tibidabo com a la Víctor Català ha explicat que hi havia una parella d'agents amb actitud "passiva". L'inspector coordinador del dispositiu ha donat àmplies explicacions de les tasques de contravigilància que van efectuar membres del seu dispositiu i ha criticat que els Mossos permetessin el recompte del referèndum i intervinguessin les urnes després. "Les intervencions de material un cop tancat el col·legi ja no tenia sentit", ha denunciat el testimoni, que ha parlat d'un seguiment a un cotxe que van identificar com a pertanyent al departament de la Presidència a l'Institut Valldemossa que va arribar fins al Parc de Bombers. "Els Mossos surten amb urnes i un vehicle camuflat s'ajunta a una furgoneta logotipada i van cap a la comissaria del carrer d'Aiguablava", ha apuntat.

Un agent que va efectuar tasques d'informació al districte de Sant Martí de Barcelona també ha revelat un episodi d'identificació d'un vehicle que va marxar del col·legi amb membres de Mossos d'Esquadra i que pertanyia del departament de Presidència. Preguntat per l'actitud dels agents de la policia autonòmica, ha assenyalat que estaven "congraciant-se" amb els ciutadans concentrats.

stats